Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Catalán.
La normativa UNE-EN 14955 no és una alternativa a l’UNE-EN 13432 «Envases y Embalajes. Requisitos de los envases y embalajes valorizables mediante compostaje y biodegradación. Programa de ensayo y criterios de evaluación para la aceptación final del envase o embalaje».
De fet, l’UNE-EN 13432 especifica les característiques dels envasos i els embalatges compostables, aquells que poden ser reciclats, com la matèria orgànica, mitjançant compostatge i digestió anaeròbica. Aquesta normativa comprèn tant els envasos i els embalatges de plàstics com els lignocel·lulòsics (elaborats a partir de fusta natural). Resten exclosos del camp d’acció de la normativa els materials plàstics no usats com a envasos o embalatges, com per exemple, els plàstics d’ús agrícola o les bosses per a la recollida dels residus.
La normativa UNE-EN 14955 emplena aquest buit. Des d’un punt de vista tècnic, però, l’UNE-EN 14955 és idèntica a l’UNE-EN 13432. Per tant, un material plàstic conforme amb l’UNE-EN 13432 ho és també amb l’UNE-EN 14955, i a l’inrevés.
Les característiques que ha de tenir un material plàstic compostable són les següents:
- Biodegradabilitat, és a dir la tendència del material a convertir-se en CO2, aigua i biomassa gràcies als microorganismes i de manera anàloga al que succeeix amb els residus orgànics.
- Desintegrabilitat, és a dir la fragmentació i la pèrdua de visibilitat en el compost final (absència de contaminació visua-l).
- Absència d’efectes negatius sobre el procés de compostat-ge.
- Absència de metalls pesants i d’efectes negatius sobre la qualitat del compost.
Cadascun d’aquests punts és necessari d’acord amb la definició de compostabilitat de l’UNE-EN 13432 i de l’UNE-EN 14955, ja que el compliment parcial no és suficient.
Així doncs, un material realment biodegradable no és necessàriament compostable, perquè ho sigui ha de desintegrar-se en menys temps del que dura un cicle de compostatge.
D’altra banda, un material que es fragmenti fins a trossos que ni tan sols siguin visibles a la vista humana (biofragmentable), però que es puguin detectar amb tècniques microscòpiques, no podrà ser considerat biodegradable ni compostable, encara que el material es desintegri a primera vista en menys del que dura un cicle de compostatge.
